Els vuit jocs, en ordre
- 1. El ratolí i el gat
- 2. El frontó
- 3. La pilota boja
- 4. El cambrer
- 5. El riu
- 6. Beisbol-tennis
- 7. Minipàdel
- 8. Frontó sumant
Els jocs de pàdel que millor funcionen amb nens són els que els fan tocar pilota des del primer minut.
Primer amb la mà, després amb la pala i, al final, amb una xarxa i un rival a l’altra banda.
No ens els hem inventat.
La base és una proposta de 24 jocs per a nens de 7 o 8 anys, publicada el 2010 a la revista EFDeportes.
Cada joc dura de 8 a 10 minuts i està pensat per a grups de 6.
La completen una unitat de la Federació Catalana de Tennis i una proposta per a l’ESO.
Aquí tens vuit jocs, amb l’edat que indica cada font, una taula per comparar-los, l’ordre per fer-los i els errors que convé evitar.
En curt
- Primer, sense pala: esquivar, llançar, botar i agafar.
- Després, amb pala: portar la pilota i tocar-la.
- Al final, punts de veritat en un espai petit.
- Jocs curts: de 8 a 10 minuts, en grups de 6.
- L’error forma part de l’aprenentatge.
- Primer jugar; la correcció tècnica, després.
8 jocs de pàdel per a nens que ensenyen a jugar
1. El ratolí i el gat
Objectiu: passar-se la pilota per sobre d’una «xarxa» feta de nens, sense que l’atrapin.
Es juga sense pala.
Com es juga: dos, tres o quatre nens es posen al mig, com si fossin la xarxa.
Dos més es col·loquen un a cada costat i es passen la pilota.
La pilota ha de botar una vegada després de passar la línia del mig.
Si un nen del mig l’atrapa, es canvia amb el qui ha fallat la passada.
- Què treballa: la idea de xarxa i de bot, segons l’autor.
- Edat a la font: 7 o 8 anys.
- Material: pilotes de pàdel i 4 cons.
- Font: García Cantero, EFDeportes, núm. 145 (2010), consultada el 23/10/2026.
2. El frontó
Objectiu: encertar una zona marcada al vidre del fons. També es juga sense pala.
Com es juga: cada nen llança la pilota perquè boti primer a terra i després toqui la zona marcada de la paret de fons.
Cada llançament que no hi arriba suma un punt negatiu. Amb cinc, el nen queda eliminat.
L’autor proposa una variant:
un nen llança i el company recull el rebot amb la paret a l’esquena i el cos de costat.
Ho fa servir per preparar la sortida de paret de fons.
- Què treballa: el rebot de la paret de fons; l’autor hi veu una transferència directa a aquest cop.
- Edat a la font: 7 o 8 anys.
- Material: pilotes de pàdel i 4 cons.
- Font: García Cantero, EFDeportes, núm. 145 (2010), consultada el 23/10/2026.
3. La pilota boja
Objectiu: atrapar una pilota que surt de la cantonada sense saber cap on.
Com es juga: per parelles, una parella a cada cantonada de la pista.
Un nen llança la pilota contra la cantonada perquè reboti de la manera més estranya possible.
El company l’ha d’agafar abans que torni a botar a terra.
La variant: canviar de cantonada.
Així els rebots canvien del tot i el nen comença a conèixer els cops de doble paret.
- Què treballa: la doble paret, l’atenció i la concentració.
- Edat a la font: 7 o 8 anys.
- Material: pilotes de pàdel i 4 cons.
- Font: García Cantero, EFDeportes, núm. 145 (2010), consultada el 23/10/2026.
4. El cambrer
Objectiu: portar la pilota sobre la pala, com una safata, sense que caigui.
Com es juga: és una cursa de relleus per equips.
Cada nen fa un recorregut marcat amb la pilota sobre la pala.
Si li cau, torna a començar des de l’inici.
El relleu també es passa sense que la pilota toqui a terra.
L’autor el posa al primer bloc amb pala, el de familiarització.
- Què treballa: l’autor no en detalla l’objectiu. Diu que tots els seus jocs treballen la coordinació ull-mà.
- Edat a la font: 7 o 8 anys.
- Material: pilotes, pales i 4 cons.
- Font: García Cantero, EFDeportes, núm. 145 (2010), consultada el 23/10/2026.
5. El riu
Objectiu: passar-se la pilota amb un bot, cara a cara, amb tres cons al mig.
L’autor en diu el joc més important per aprendre la dreta i el revés. Té sis passos.
Primer, els dos nens sense pala, per entendre el bot.
Després, un amb pala i l’altre sense:
es colpeja de costat, a l’altura de la cintura i, en profunditat, a l’altura del peu avançat.
Al tercer pas, tots dos amb pala, fent botar la pilota a la zona marcada.
Els passos 4, 5 i 6 repeteixen els tres primers amb la xarxa al mig.
La tècnica de cada cop és a les guies de la dreta i del revés.
- Què treballa: la dreta i el revés.
- Edat a la font: 7 o 8 anys.
- Material: pilotes, pales i 4 cons.
- Font: García Cantero, EFDeportes, núm. 145 (2010), consultada el 23/10/2026.
6. Beisbol-tennis
Objectiu: colpejar la pilota i recollir-la en equip, amb la raqueta.
Com es juga: es juga com el beisbol (el «pichi»). Qui colpeja ho fa amb la mà o amb la raqueta.
Els qui reben també porten raqueta: recullen la pilota amb la raqueta i se la passen.
La Federació Catalana de Tennis el posa a la sessió que vol ensenyar a col·laborar.
Més endavant hi afegeix variants perquè els qui reben col·laborin més.
- Què treballa: la col·laboració, que és l’objectiu de la sessió.
- Edat a la font: la unitat és per a Primària i Secundària; no dona una edat per joc.
- Material: pilotes i raquetes. És un joc de tennis: la font parla de raqueta, no de pala.
- Font: Federació Catalana de Tennis, Esport a l’Escola (2009), consultada el 23/10/2026.
7. Minipàdel
Objectiu: jugar punts de veritat en un espai petit.
Com es juga: es fa servir la zona entre la línia de servei, la paret de fons i les dues parets laterals.
Al llarg de la prolongació de la línia central, la «T», es posa una xarxa de minitennis.
Un nen a cada banda juga al millor d’11 punts, amb el reglament del pàdel.
L’autor el fa servir com a avaluació final de tot el recorregut.
- Què treballa: el joc real; és l’avaluació final.
- Edat a la font: 7 o 8 anys.
- Material: pilotes, pales, 4 cons i una xarxa de minitennis.
- Font: García Cantero, EFDeportes, núm. 145 (2010), consultada el 23/10/2026.
8. Frontó sumant
Objectiu: sumar punts entre tot el grup, traient contra una diana dibuixada a la paret.
Com es juga: els alumnes fan una fila davant d’una paret, cadascun amb la seva pala.
A la paret es dibuixa una diana d’1 a 5 punts. Cada alumne treu des d’una línia a 4 metres.
Quan tots han tret, se sumen els punts del grup.
A la ronda següent, l’objectiu és superar aquest total.
Com a variant, la línia s’acosta o s’allunya de la paret.
L’autora recorda la posició del servei:
de costat, cames una mica flexionades, pala enrere i cop davant del cos.
- Què treballa: el servei.
- Edat a la font: proposta per a l’ESO i el batxillerat (a partir dels 12 anys).
- Material: una pilota, una pala per alumne i guix.
- Font: Sánchez Aguilar, revista del CSIF, núm. 23 (2009), consultada el 23/10/2026.
Per què primer jugar i després corregir
La Federació Internacional de Tennis (ITF) té una consigna per a qui comença:
servir, pilotejar i jugar punts des de la primera classe.
Ho explica Dave Miley a la revista de l’ITF (2010).
Segons Miley, la tècnica continua sent molt important.
Però arriba després: primer es juga i després es dona la instrucció que ajuda a jugar millor.
Fernando Vilches (2017), a la mateixa revista, parla dels nens de menys de 10 anys.
Diu que, al principi, l’error forma part de l’aprenentatge.
I que els jocs i les activitats prèvies ajuden a aprendre la tècnica més endavant.
Vilches avisa d’una tendència: voler que el nen domini la raqueta de pressa.
Per a ell, és el cos el que mou la raqueta, i no a l’inrevés.
Són articles de tennis. Els citem pel principi, no per la tècnica del tennis.
Com saber si un joc funciona
No cal ser entrenador per veure si un joc va bé. Aquests sis senyals surten de les mateixes fonts.
- Tothom toca pilota des del principi. La Federació Catalana de Tennis comença amb regles molt senzilles perquè l’alumne pilotegi amb els companys des del primer dia.
- Es juguen punts aviat. És la consigna de l’ITF: servir, pilotejar i jugar punts a la primera classe.
- Els errors no aturen el joc. A la primera etapa, diu Vilches, és normal veure’n molts.
- Cada joc dura poc: de 8 a 10 minuts a la proposta de García Cantero.
- Els grups són petits: 6 nens per joc a la mateixa proposta.
- El resultat no mana. La unitat de tennis escolar fa competir sense donar importància a qui guanya.
Per què el pàdel encaixa amb els nens de 8 a 12 anys.
Els 8 jocs d’un cop d’ull
La taula resumeix els vuit jocs:
si cal pala, per a quina edat el proposa la font i què treballa segons el seu autor.
| Joc | Amb pala | Edat a la font | Què treballa |
|---|---|---|---|
| El ratolí i el gat | No | 7 o 8 anys | Xarxa i bot |
| El frontó | No | 7 o 8 anys | Paret de fons |
| La pilota boja | No | 7 o 8 anys | Doble paret i atenció |
| El cambrer | Sí | 7 o 8 anys | Coordinació ull-mà |
| El riu | Al final | 7 o 8 anys | Dreta i revés |
| Beisbol-tennis | Sí (raqueta) | Primària i Secundària | Col·laboració |
| Minipàdel | Sí | 7 o 8 anys | Joc real |
| Frontó sumant | Sí | ESO i batxillerat | Servei |
Edat i objectiu, tal com els indica cada font. Fonts consultades el 23/10/2026.
En quin ordre fer-los: de la mà al partit
García Cantero ordena les seves 24 fitxes en quatre blocs, de menys a més dificultat.
La Federació Catalana de Tennis segueix un camí semblant:
familiarització, joc global, cops bàsics i oposició.
El riu fa tot el camí en un sol joc: comença sense pala i acaba amb pala i xarxa.
- Sense pala i sense tocar la pilota
Jocs per esquivar pilotes, com els marcianets o la mare gallina.
- Sense pala, tocant la pilota
Llançar, botar i agafar: el ratolí i el gat, el frontó, la pilota boja.
- Amb pala
Familiarització: el cambrer, el rellotge, la diana.
- Joc real modificat
Punts en un espai petit: l’abecedari i el minipàdel.
L’escola base: una hora setmanal i grups per nivell.
Com adaptar un joc al grup
La unitat Esport a l’Escola – Tennis de la Federació Catalana de Tennis (2009) proposa canviar l’espai i les regles, no la tècnica.
Aquestes són cinc de les seves idees.
Tampoc no cal una pista de tennis:
la unitat marca el camp amb cons, guix o cinta adhesiva, i fa de xarxa amb una xarxa de vòlei o de bàdminton, una corda o un banc suec.
- Que la parella triï la pista. Cada parella decideix les mides del seu camp: estret i llarg, ample i curt, rodó o triangular.
- Que inventin un joc. Per parelles, creen un exercici, l’ensenyen als altres i el grup juga els més originals.
- Grups de tres amb àrbitre. Dos juguen punts i el tercer porta el marcador i aplica les regles.
- Punts amb condició. Només es pot guanyar el punt després d’un nombre mínim de cops, o colpejant una vegada amb cada mà.
- Un repte comú. La parella col·labora fins a arribar a 10 o 20 pilotes seguides i competeix amb les altres parelles.
Si ja té 12 anys o més
La proposta de María José Sánchez Aguilar (2009) és per a l’ESO i el batxillerat.
A més del frontó sumant, inclou passa per l’anella, per treballar la paret de fons de revés.
L’autora demana que l’alumne entengui la posició del cos abans, durant i després del cop.
- Grups de tres
Un llança la pilota perquè boti a la paret de fons.
- Revés
El company la torna de revés, amb un globus que passi per una anella.
- L’anella, enlaire
El tercer aguanta l’anella amb les mans enlaire.
- Canvi de rol
Cada cinc pilotes, canvien de paper.
Grups de 4 a 6 alumnes per entrenador.
El material que demanen els jocs
Els vuit jocs demanen poc material. Aquesta és la llista que surt de les fitxes.
- Pilotes de pàdel a tots els jocs de García Cantero.
- Cons per marcar zones i línies: 4 a la majoria de fitxes.
- Pales, a partir del bloc de familiarització.
- Una xarxa de minitennis per al minipàdel.
- Guix per a la diana del frontó sumant i una anella per a passa per l’anella.
Errors habituals en els jocs amb nens
Les fonts avisen d’aquests cinc errors.
- Començar per la tècnica. L’ITF proposa el contrari: primer jugar punts i després donar la instrucció que ajuda a jugar millor.
- Mirar només la pala. Vilches avisa que es tendeix a voler que el nen domini la raqueta de pressa, quan és el cos el que la mou.
- Repetir el mateix cop sense parar. La unitat de la Federació Catalana de Tennis treballa els cops amb un mètode mixt per no caure en la monotonia de les repeticions.
- Donar importància al resultat. La mateixa unitat fa competir sense donar rellevància a qui guanya.
- Material d’adult per a qui comença. Segons l’ITF, quan va començar la seva campanya, el 2007, només un 10 % dels entrenadors feia servir pilotes més lentes amb els principiants. La pala i la pilota del nen les expliquem a la guia de la pala de pàdel per a nens.
Explicar l’empunyadura i el gest abans que el nen hagi tocat la pilota.
Que jugui primer i corregir després, com proposa l’ITF.
Sobre nosaltres
Com l’Escola de Pàdel David Quintín ajuda els nens a aprendre jugant
A les classes de pàdel per a nens combinem exercicis tècnics amb joc real, competicions internes i reptes.
Al grup de minipàdel i iniciació, de 8 a 12 anys, l’objectiu número u és que els agradi.
Entrenem a l’Oller del Màs, a Manresa, en grups de 4 a 6 alumnes per entrenador.
Abans d’assignar el grup, fem una sessió de valoració.
Els jocs d’aquesta guia surten de les fonts citades, no del programa de l’escola.
Veure classes per a nensPreguntes freqüents
A partir de quina edat pot fer jocs de pàdel un nen?
Cal pala per començar?
Quant ha de durar cada joc?
Es poden fer sense pista de pàdel?
Els jocs substitueixen la tècnica?
I si el meu fill falla molt?
Segueix llegint
Pala de pàdel per a nens segons l’edat
Sabatilles de pàdel per a nens: 6 claus
Com es juga a pàdel: guia des de zeroEntrena jugadors de totes les edats a l’Oller del Màs, de la iniciació a la competició federada.
Aquesta pàgina recull el que corregeix cada setmana a la pista.
Coneix David Quintín →
Valoració gratuïta · Sense compromís
EL PRIMER PAS, BEN FET
Vine a l’Escola de Pàdel David Quintín. Abans d’assignar el grup, fem una sessió de valoració.
Deixa’ns el nom i el telèfon i et truquem per trobar l’hora.