Sabatilles de pàdel per a nens: 6 claus per triar-les

Les sabatilles de pàdel d’un nen han de subjectar bé el peu i deixar-li lloc, sense passar-se de talla. A la pràctica: un dit de marge al davant, el taló ferm, una sola que es doblegui a la punta i un tancament que es pugui ajustar.

A la pista, un nen frena, gira i arrenca cap als costats moltes vegades a cada classe. Per això importa més com li queda la sabatilla que la marca o el model.

Aquestes són les sis claus que mirem amb els alumnes de l’escola, com mesurar el peu a casa, quina sola triar segons la pista i el que diuen el reglament i els estudis.

Sabatilles de pàdel per a nens: 6 claus

1. Un dit de marge al davant

L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) dona una referència fàcil: amb el nen dret, hi ha de quedar més o menys 1 cm entre el dit més llarg i la punta de la sabatilla.

Aquest centímetre deixa lloc per moure els dits i per frenar sense que xoquin contra la punta. Al pàdel es frena molt, sobretot en pujar a la xarxa.

Comprova el marge amb el nen dret i amb el pes als dos peus. Assegut, el peu es recolza diferent i la talla enganya.

2. La talla, segons el peu més gran

Els dos peus d’un nen no sempre fan el mateix, i canvien mentre creix. L’AEP aconsella mesurar-los tots dos i triar la talla pel més gran.

Si compres per internet, no miris només la talla europea. Busca la llargada interior del model, perquè la mateixa talla canvia d’una marca a una altra.

Prova-la amb el mitjó d’esport que farà servir a classe. Un mitjó més gruixut o més prim canvia l’ajust.

3. El taló, ben subjecte

Una sabatilla que no subjecta el taló es mou a cada frenada. El peu balla a dins i el nen perd estabilitat en els girs.

Demana-li que camini i que faci unes passes laterals, com a la pista. Si el taló s’aixeca o surt, no és la seva talla o no és el seu model.

La part del darrere ha de ser ferma, però sense fregar. Si deixa marques vermelles després de provar-la, descarta-la.

4. Un tancament que es pugui ajustar

L’AEP recomana un tancament ajustable: velcro, cordons o sivella. L’important és que la sabatilla quedi ferma al peu durant tota la classe.

Si el teu fill encara no es lliga sol els cordons, el velcro li dona autonomia: se l’ajusta sense ajuda entre un exercici i un altre.

Amb cordons, ensenya-li a lligar-los amb doble nus. Un cordó deslligat l’obliga a aturar el joc o el fa ensopegar.

5. Sola flexible a la punta i que s’aferri

La sola s’ha de doblegar amb facilitat a la zona dels dits. Si la sabatilla és rígida, el peu no es mou amb naturalitat. L’AEP ho demana per a tot el calçat infantil.

Fes la prova a la botiga: agafa la sabatilla pels dos extrems i doblega-la. S’ha de doblegar on es doblen els dits, no pel centre.

A més, la sola s’ha d’aferrar a la pista. Més avall expliquem els tres dibuixos de sola de les sabatilles de pàdel i quan va bé cadascun.

6. Lleugera i que transpiri

Un calçat pesant cansa més i pot canviar la manera de moure’s del nen. L’AEP demana un calçat lleuger i transpirable.

En una hora de classe, el peu sua. Una sabatilla amb malla o amb un teixit que transpira ajuda a evitar la humitat i les rascades.

En arribar a casa, afluixa el tancament i treu la plantilla si es pot. Deixa que la sabatilla es ventili a l’aire, lluny d’una font de calor.

Espiga, omni o mixta: quina sola triar

Les sabatilles de pàdel es distingeixen pel dibuix de la sola. N’hi ha de tres tipus, i cap no és millor per a tot: depèn de la pista on juga el nen.

Orientatiu. Pregunta al club quina superfície tenen les pistes.

Com mesurar el peu del teu fill a casa

No cal anar a la botiga per saber la talla. L’AEP explica un mètode senzill: només et cal una paret, un full, un llapis i una cinta mètrica.

1. Mitjó i dret

   Posa-li el mitjó d’esport i que es quedi dret, amb el pes repartit als dos peus.

2. Taló contra la paret

   Col·loca el full a terra i recolza el taló suaument contra la paret.

3. Marca el dit més llarg

   Marca la punta del dit més llarg i mesura en línia recta des de la paret.

4. Els dos peus i 1 cm més

   Repeteix amb l’altre peu. Agafa el més llarg i suma-hi més o menys 1 cm: és la llargada interior que busques.

Cada quant revisar la talla

L’AEP aconsella revisar el calçat uns dies després de comprar-lo i cada 2 o 3 mesos en nens petits. Abans, si la sabatilla es deforma o estreny.

Un nen no sempre es queixa. Els podòlegs de Quirónsalud expliquen que molts nens s’acostumen a la molèstia i canvien la postura per no notar-la.

Per això convé mirar, no només preguntar. Aquests són els senyals que la sabatilla se li ha quedat petita o ja no subjecta.

• Marques vermelles als dits o al taló en treure’s la sabatilla.
• El taló s’aixeca en caminar.
• Els dits no es mouen dins la sabatilla.
• La sola és gastada en una zona i ja no s’aferra igual.

El que diuen el reglament i els estudis

El reglament de la FIP no fixa cap sola ni cap model. Només demana calçat esportiu adequat i no permet jugar amb banyador.

Sobre lesions, les dades són d’adults. Una revisió del 2023 va reunir vuit estudis amb 2.022 jugadors, amb mitjanes d’edat d’entre 31 i 57 anys. No hi havia cap estudi amb nens.

Hi ha una dada que sorprèn. En un estudi amb 80 aficionats, els que feien servir sabatilla de pàdel declaraven més lesions que els que feien servir un altre calçat esportiu: un 50 % davant d’un 23 %.

Els autors demanen més estudis, i una enquesta no demostra causa. Per això no et direm que una sabatilla evita lesions. El que sí sabem és quina sabatilla deixa moure’s còmode un nen.

Heretar sabatilles: quan sí i quan no

Entre germans, les sabatilles passen de l’un a l’altre. L’AEP no ho prohibeix, però posa condicions clares.

Quirónsalud va més lluny i aconsella no heretar-les, perquè cada peu és diferent i la sabatilla agafa la forma del primer que la fa servir.

• Sí, si conserva la forma i la sola no és gastada.
• Sí, si l’interior és net i la part del taló no és deformada.
• Sí, si la talla i l’amplada li van bé al nou usuari.
• No, si és vençuda cap a un costat o la plantilla és molt marcada.
• No, si li molesta. I una plantilla feta a mida mai no es comparteix.

Els errors que més veiem amb les sabatilles

A les classes de nens veiem sempre els mateixos errors amb el calçat. Aquests són els cinc més habituals.

1. Comprar dues talles més perquè li duri. El peu llisca a dins i el nen frena tard.
2. Venir amb sabatilles de córrer. Estan pensades per avançar en línia recta, i al pàdel hi ha molts girs i frenades laterals.
3. Triar pel color o el dibuix. El disseny no diu res de la talla, el tancament ni la sola.
4. Fer servir un mitjó que no és de la seva talla. Un de petit estreny i un de gran fa plecs que freguen.
5. No revisar la talla en tot el curs. El peu creix, i la sabatilla de setembre pot estrènyer al gener.

Què mirem a classe

A l’escola veiem moure’s els nens cada setmana. Si un alumne rellisca, frena tard o li surt el taló, ho comentem amb la família.

La sabatilla és una part del material. L’altra és la pala: tens la guia de pala de pàdel per a nens segons l’edat.

Si et preocupen les lesions, tens la guia de lesions al pàdel. I si encara ho esteu decidint, llegeix per què el pàdel encaixa amb els nens de 8 a 12 anys.

Preguntes freqüents

Segueix llegint