5 fites que expliquen d’on ve el pàdel

El pàdel no ve del tenis platja ni de cap adaptació europea. Es va inventar el 1969 a Acapulco, a la casa d’un empresari mexicà que volia una pista al seu jardí i no tenia prou espai per a una de tenis.

Les dades d’aquest article surten de la pàgina d’història de la Federació Internacional de Pàdel, que és qui les publica com a oficials.

Aquestes són les cinc fites que expliquen per què avui jugues en una pista de 20 per 10 metres amb parets, i per què Espanya i l’Argentina hi tenen tant de pes.

5 fites que expliquen d’on ve el pàdel

1. Acapulco, 1969: una pista que no hi cabia

Enrique Corcuera volia una pista de tenis a la seva casa de Las Brisas, a Acapulco, i l’espai no donava. La solució va ser reduir-la i tancar-la amb murs.

La primera pista ja tenia les mesures que fem servir avui: 20 metres per 10, envoltada de murs de 3 metres i amb una xarxa de tenis al mig. El que va néixer per falta d’espai va acabar sent la gràcia del joc: la pilota no surt, i el punt continua.

2. El primer reglament, escrit com a regal

Les regles no van sortir d’una federació. Les va escriure Viviana Corcuera, la dona de l’inventor i exMiss Argentina, i les hi va regalar per l’aniversari.

És un detall que diu molt del caràcter del joc: va néixer com un esport social, per jugar entre amics en una casa, i encara avui és el seu punt fort.

3. Marbella, anys 70: l’entrada a Europa

El príncep Alfonso de Hohenlohe va conèixer el joc a Acapulco i va construir les primeres pistes europees al Marbella Club Hotel, a Andalusia, a principis dels anys 70.

Marbella era llavors el centre d’una vida social molt internacional. Això és el que explica que el joc es fes conegut ràpid entre gent que després el portaria a altres països, com es veu a la fita següent.

Hi ha un detall que explica el contagi: els primers jugadors europeus no eren esportistes d’elit, eren clients i socis d’un hotel. El pàdel va entrar a Europa per la porta social, no per la competitiva, i encara avui molta gent hi arriba perquè l’hi porta algú.

4. L’Argentina, el segon país del pàdel

Julio Menditeguy, soci del club de tenis d’Alfonso a Marbella, se’l va endur a l’Argentina. Les primeres pistes es van construir al Club Tortugas i al Mar del Plata Ocean Club, i d’allà a tot el país.

Aquest salt explica per què Espanya i l’Argentina van ser, dècades després, dos dels tres països que van fundar la Federació Internacional: el 2026 fa més de cinquanta anys que hi juguen.

• Qui: Julio Menditeguy, soci del club d’Alfonso de Hohenlohe a Marbella.
• On: Club Tortugas i Mar del Plata Ocean Club, i després altres ciutats.
• Quan: als anys 70, segons la FIP.

1988: el primer partit entre països

El 1988 es va fundar l’Asociación Pádel Argentino, la primera associació nacional, i al gener es va jugar a Mar del Plata el primer partit internacional: Espanya contra l’Argentina.

5. Madrid, 1991: el pàdel es fa esport federat

El 12 de juliol de 1991 es va fundar a Madrid la Federació Internacional de Pàdel, creada per les associacions d’Argentina, Espanya i l’Uruguai.

El primer Campionat del Món es va celebrar l’any següent, el 1992, a Madrid i Sevilla. A partir d’aquí el pàdel deixa de ser un joc de clubs i passa a tenir competició reglada.

Que la seu fundacional fos Madrid i no Acapulco diu on havia caigut el pes del joc en vint anys: l’esport s’havia inventat a Mèxic, però es jugava sobretot a Espanya i a l’Argentina.

• Data: 12 de juliol de 1991.
• Lloc: Madrid.
• Fundadors: les associacions d’Argentina, Espanya i l’Uruguai.

Per què va arrelar tant a Espanya

Hi ha una explicació tècnica i una de social, i les dues compten.

La tècnica: una pista de pàdel fa 20 per 10 metres i s’hi juga sempre en parelles. Necessita menys espai que una de tenis i hi caben quatre jugadors, de manera que un club pot omplir més pistes amb el mateix terreny.

La social: el pàdel es pot jugar el primer dia. Un principiant manté punts des de la primera hora, cosa que al tenis costa mesos. Això el converteix en un esport per quedar, no només per entrenar.

• Menys espai: 20 per 10 metres per pista.
• Més gent per pista: sempre quatre jugadors.
• Joc des del primer dia: el principiant ja fa punts.

La cronologia, d’un cop d’ull

Les dates que publica la Federació Internacional, en ordre.

Font: <a href=»https://www.padelfip.com/es/historia/» target=»_blank» rel=»noopener»>pàgina d’història de la Federació Internacional de Pàdel</a>, consultada el 23/09/2026.

1989-1997: el vidre i un sol reglament

Entre la primera associació i la consolidació de la FIP hi ha dues fites que expliquen la pista i les normes d’avui.

• 1988: neix l’Asociación Pádel Argentino.
• 1989: la Crystal Palace, primera pista de vidre desmuntable.
• 1991: es funda la FIP a Madrid.
• 1997: reglament unificat a Barcelona.

1989: la primera pista de vidre

Jorge Galeotti va crear la Crystal Palace, la primera pista de vidre desmuntable i transportable. Amb el vidre, el públic podia veure el joc des de fora.

1997: acord a Barcelona

Espanya i l’Argentina van signar a Barcelona un acord per unificar el reglament i fixar oficialment el nom «pádel». Fins llavors, cada país tenia matisos propis.

El pàdel a Catalunya avui

La Federació Catalana de Pàdel va superar per primera vegada les 30.000 llicències, amb 371 clubs federats, segons L’Esportiu de Catalunya, que recollia dades de la mateixa federació.

Les pistes de l’Oller del Màs, on entrenem, són exteriors: es juga a l’aire lliure tot l’any.

De la pista de Corcuera a la d’avui

El més sorprenent de la història del pàdel és el poc que ha canviat la pista. Les mesures de 1969 són les d’avui.

La columna de 1969 surt de la pàgina d’història de la FIP; l’actual, del reglament vigent des de l’1 de gener de 2026.

Tres mites sobre l’origen del pàdel

1. «El pàdel és espanyol.» No: és mexicà. El que és espanyol és el seu creixement i bona part del circuit professional.
2. «Ve del tenis platja.» Tampoc. Ve del tenis, reduït i tancat amb parets, i el primer reglament ho deixa clar.
3. «Les parets es van afegir després.» Hi eren des del primer dia: són la conseqüència directa de tancar una pista petita.

Què queda d’aquell joc de 1969

Queda gairebé tot. Les mesures, les parets en joc, el servei per sota i el fet que sempre es jugui per parelles.

El que ha canviat és el nivell i el material: pales de carboni, pilotes pressuritzades i una preparació física que als anys setanta no existia. El joc social del jardí d’Acapulco i el partit de competició d’avui tenen les mateixes regles i s’assemblen poc.

• Les mesures: 20 per 10 metres, les mateixes.
• Les parets en joc: la pilota que rebota continua viva.
• El servei per sota: la pilota, a l’altura de la cintura o per sota.
• Les parelles: sempre dos contra dos.

Del club social al circuit professional

Entre el primer Mundial de 1992 i el pàdel que es veu avui per televisió hi ha trenta anys de professionalització, i no han estat tranquils.

El circuit professional ha canviat de nom i de propietari diverses vegades. Per a qui juga els diumenges, el canvi real no és aquest: és que hi ha molt més material, molta més informació i molts més entrenadors que quan va néixer el joc.

El pàdel amateur d’avui s’assembla més al d’un club de tenis que al joc de jardí de 1969: hi ha lligues, rànquings, categories per edat i escoles amb programació anual. El que no ha canviat és per què hi va la gent, que segueix sent jugar amb altres tres.

• Lligues i rànquings per a amateurs.
• Categories per edat, de júnior a sènior.
• Escoles amb programació de temporada.

Mundials per a totes les edats

Després del primer Mundial absolut de 1992, la FIP va afegir el primer Mundial júnior el 2000, a La Plata, i el primer Mundial sènior el 2018, a Estepona i Benahavís. El 2021 va llançar FIP Promises, el seu circuit de joves.

El pàdel en xifres el 2026

Segons la FIP, el 2023 hi havia 70 federacions afiliades. El 2026 n’hi ha 100, el pàdel es juga en més de 150 països i hi ha uns 35 milions de jugadors amateurs.

On juguem aquesta història avui

Les classes de l’escola es fan a les pistes de l’Oller del Màs, a Manresa. Són pistes exteriors, amb les mesures de sempre: 20 per 10 metres, parets i malla.

Cada temporada hi passen alumnes que no havien tocat mai una pala. El que els ensenyem primer és el mateix que Corcuera va resoldre el 1969: com fer servir un espai tancat.

Per què aquesta història et serveix a la pista

Sembla anecdòtic, però entendre d’on surt la pista canvia com hi jugues.

Les parets no són un obstacle afegit: són el motiu pel qual existeix aquest esport. Corcuera les va posar per no perdre pilotes, i la conseqüència va ser que el punt no s’acaba quan la pilota et passa. Qui juga pensant que la pilota que va enrere està perduda, juga a un altre esport.

Passa el mateix amb el servei per sota. No és una regla arbitrària: en una pista de 20 metres, un servei potent de tenis convertiria el joc en un intercanvi de sacades. Limitar-lo és el que fa que el punt duri.

A les classes d’iniciació dediquem les primeres sessions justament a això: que la paret deixi de fer por. És el canvi mental que separa un principiant d’algú que ja juga.

1. Deixa passar la pilota

   Quan una pilota et supera, no corris cap a ella: gira’t i espera que surti de la paret.

2. Llegeix el rebot

   Mira on bota i a quina alçada surt. La paret de vidre torna la pilota; la malla, no sempre.

3. Colpeja de sortida

   Juga la pilota quan baixa després del rebot, amb temps i sense pressa.

Preguntes freqüents

Segueix llegint