6 claus per entendre la puntuació del pàdel el 2026

La puntuació del pàdel és la del tenis, i per a qui ve de zero és el primer mur:

15, 30, 40 i joc, amb avantatges quan hi ha empat. Sona rar fins que li veus la lògica.

El que confon no són els números:

és el que passa a l’empat a 40, qui serveix, des de quin costat, i què són el punt d’or i el Star Point, el mètode nou que el reglament va afegir el 2026.

Aquí tens les sis claus en ordre, la taula completa del marcador, com es canta en veu alta i els quatre errors de marcador que veiem cada setmana a les classes.

6 claus per entendre la puntuació del pàdel

1. El punt: 15, 30, 40 i joc

Cada pilota guanyada suma un punt, però no es compten d’un en un. La seqüència és 15, 30, 40 i joc.

El reglament diu «zero»; a la pista, en català, sovint se sent «res».

Així, un 30-15 vol dir que qui serveix ha guanyat dos punts i qui rep n’ha guanyat un.

La numeració ve del tenis i no té cap lògica matemàtica: es memoritza i prou.

2. L’empat a 40: iguals i avantatge

Quan les dues parelles arriben a 40, no es canta «40-40»: es canta iguals.

A partir d’aquí cal guanyar dos punts seguits per emportar-se el joc.

Si en guanyes un, tens l’avantatge. Si guanyes el següent, el joc és teu.

Si el perds, es torna a iguals, i això pot repetir-se tantes vegades com calgui.

3. El punt d’or, que és el que juguem gairebé sempre

És la variant que fem servir a les classes de l’escola, i el reglament de la FIP la recull com a Mètode 3.

Amb punt d’or, l’empat a 40 es resol amb un sol punt: qui el guanya s’emporta el joc.

Hi ha un detall que molta gent desconeix:

la parella que rep tria si rep per la dreta o per l’esquerra, i els seus jugadors no es poden intercanviar la posició per a aquest punt.

Serveix per una cosa molt pràctica:

els partits acaben a l’hora prevista i les pistes no s’encavalquen.

4. El joc i el set

Sis jocs guanyats fan un set, sempre que hi hagi dos jocs de diferència.

Un 6-4 val; un 6-5 no: cal arribar al 7-5.

El reglament fixa el partit al millor de tres sets.

Qui en guanya dos, guanya el partit, i el tercer no es juga.

5. El tie-break, quan s’arriba a 6-6

Si el set arriba a 6-6, es juga un tie-break. Aquí els punts es compten d’un en un:

el primer que arriba a set punts amb dos de diferència guanya el set per 7-6.

El servei segueix l’ordre del set:

el primer jugador serveix un sol punt, des de la dreta, i a partir d’aquí cada jugador en serveix dos, començant per l’esquerra. Cada sis punts es canvia de camp, amb 20 segons com a màxim.

Qui serveix després del tie-break

El set següent el comença a servir un jugador de la parella que no havia començat el tie-break.

És un detall que es perd sovint, i el reglament ho diu textualment.

6. Qui serveix i des de quin costat

El servei es manté tot el joc per a la mateixa persona, i va rotant entre les quatre a cada joc nou.

Dins del joc, el primer punt se serveix des del costat dret, el segon des de l’esquerre, i així alternant.

Una regla per no perdre’s: amb punts parells se serveix des de la dreta.

La taula del marcador, de principi a final

Aquesta és la seqüència completa d’un joc, amb les dues variants.

Regla 1 del reglament FIP vigent des de l’1 de gener de 2026.

Com es canta el marcador en veu alta

Al pàdel amateur no hi ha jutge de cadira:

canta el marcador qui serveix, abans de cada punt, i en veu prou alta perquè ho sentin els quatre.

L’ordre és sempre el mateix: primer els punts de qui serveix i després els de qui rep.

Un «trenta-quinze» vol dir que va guanyant el que té la pilota.

• Comença el joc: «res-res», o directament «zero».
• Guanya qui serveix: «quinze-res».
• Empat a 40: «iguals».
• Avantatge per a qui serveix: «avantatge nosaltres» o «avantatge servei».
• Comença un set nou: es canta el marcador de jocs, «un-zero», i es torna a començar.

Un joc complet, punt a punt

La manera més ràpida d’entendre-ho és seguir un joc sencer.

Serveix la parella A; canta ella el marcador.

1. A guanya el primer punt. Es canta «quinze-res».
2. B guanya el següent. «Quinze-iguals», que és com es canta el 15-15.
3. B en guanya un altre. Ara va per davant qui rep: «quinze-trenta».
4. A empata. «Trenta-iguals».
5. A guanya el cinquè punt: «quaranta-trenta». Té joc de servei.
6. B el salva. «Iguals», i cal guanyar dos punts seguits.
7. B guanya un punt: «avantatge recepció». Si l’acordat era punt d’or, aquí el joc ja seria de B.
8. A el recupera: es torna a «iguals», i el joc pot allargar-se el que calgui.

El Star Point: el mètode nou del reglament 2026

El reglament de la FIP vigent des de l’1 de gener de 2026 recull tres maneres de resoldre l’empat a 40.

Dues ja les coneixes. La nova és el Star Point, i es troba a mig camí.

Funciona així: a l’empat a 40 es canta «iguals 1» i es juga un avantatge.

Si qui el guanya guanya també el següent, s’emporta el joc. Si no, «iguals 2» i un segon avantatge.

Si l’empat torna, «iguals 3» i un punt decisiu, el Star Point, amb les mateixes normes que el punt d’or.

Punts màxims: càlcul propi. Sis fins al 40-40, dos per cada avantatge perdut i el decisiu.

Els formats curts que admet el reglament

A més del partit al millor de tres sets, el reglament de la FIP recull tres maneres d’escurçar-lo.

Són les que veuràs en americanes, lligues i torneigs amb poc temps de pista.

• Pregunta el format abans d’inscriure’t a una americana o lliga.
• Si no es diu res, el partit és al millor de tres sets, amb el mètode que acordeu.
• Acordeu també el mètode de l’empat a 40: avantatge, Star Point o punt d’or.

Set a quatre o mini set

Guanya el set qui arriba a quatre jocs amb dos de diferència. A 4-4 es juga un tie-break.

Tie-break decisiu a set punts

Si el partit arriba a un set iguals, en comptes del tercer set es juga un tie-break a set punts, amb dos de marge.

Super tie-break a deu punts

El mateix, però a deu punts. És el que més es fa servir quan el temps de pista és just.

El super tie-break: quan substitueix el tercer set

En lligues i torneigs amb horaris ajustats, el tercer set se substitueix per un super tie-break a deu punts, també amb dos punts de marge.

El reglament de la FIP el recull entre els mètodes alternatius.

Es compta com el tie-break normal:

d’un en un, amb el primer servei d’un sol punt i després blocs de dos.

Si t’hi apuntes per primera vegada, pregunta-ho abans: no tots els organitzadors el fan servir.

Quan es canvia de camp

Aquesta és la regla que més es perd en els partits entre amics.

El reglament la fa simple: es canvia de camp quan la suma de jocs del set és senar.

Vol dir que es canvia després del primer joc, del tercer, del cinquè, i així.

Al tie-break, cada sis punts.

• Suma de jocs senar (1-0, 2-1, 3-2…): es canvia.
• Suma parella (1-1, 2-2, 4-2…): no es canvia.
• Tie-break: cada sis punts, amb 20 segons com a màxim.
• Si us oblideu de canviar, es corregeix quan us n’adoneu i els punts jugats valen.

Qui rep cada servei

La parella que rep al primer joc de cada set decideix quin dels dos rep primer.

Aquest jugador rep el primer servei de tots els jocs del set.

Dins de cada joc, els dos jugadors reben alternats. L’ordre no es pot canviar fins al set següent.

Si us equivoqueu a mig joc, s’acaba el joc així i al següent torneu a l’ordre del principi.

Els 4 errors de marcador que veiem cada setmana

1. Cantar el marcador a l’inrevés. Primer van els punts de qui serveix, sempre. Canviar l’ordre és la causa número u de discussions.
2. Servir des del costat equivocat. Passa després d’un punt llarg. La regla dels punts parells a la dreta ho resol.
3. Donar el joc a un 6-5. Falten dos jocs de diferència: cal arribar al 7-5 o al tie-break.
4. Oblidar que s’havia acordat punt d’or. Si no es diu abans del primer servei, a l’empat a 40 cadascú juga una cosa diferent.

En què es diferencia de la puntuació del tenis

La numeració és idèntica, i per això qui ve del tenis no ha d’aprendre res nou.

Les diferències són d’ús, no de norma.

A l’escola el punt d’or és el que juguem, i al tenis és poc habitual.

I com que al pàdel es juga sempre per parelles, el servei rota entre quatre persones en comptes de dues:

cada jugador serveix un joc de cada quatre.

Com s’interioritza sense estudiar-ho

A l’escola no expliquem la puntuació en una pissarra: la fem servir des del primer dia.

Els alumnes d’iniciació canten el marcador ells mateixos a partir de la segona sessió, encara que s’equivoquin.

Funciona millor que memoritzar-ho perquè el marcador té un context:

quan portes tres punts seguits perduts, el 40 de l’altre se’t queda gravat.

• Canta tu el marcador encara que no et toqui servir. Els dos primers dies.
• Juga un set curt amb punt d’or: en mitja hora hauràs passat per totes les situacions.
• Si dubtes, atura el punt abans de servir, no després. Repetir un punt jugat sempre acaba malament.

1. Primer dia: només els punts

   15, 30, 40 i joc, cantats per qui serveix. Res més.

2. Segon dia: el costat

   Afegeix d’on es serveix: parells a la dreta, senars a l’esquerra.

3. Tercer dia: el punt d’or

   Juga jocs sencers amb punt d’or i practica qui tria el costat.

4. Quart dia: sets i tie-break

   Un set curt que arribi a 6-6, encara que sigui pactat, per viure el tie-break.

Com no perdre el marcador a mitja partida

Passa a tothom, i passa més quan el punt ha estat llarg.

Aquests tres hàbits ho eviten sense haver d’apuntar res.

El tercer és el que més costa d’adoptar i el que més serveix: si hi ha dubte, es repeteix el punt.

No és cap derrota, és la norma no escrita a tot arreu.

• Canta sempre abans de servir, no mentre bots la pilota. Si no ho dius en veu alta, deixa de ser un marcador compartit.
• Fixa’t en el costat. El costat des del qual toca servir et diu si el nombre de punts jugats és parell o senar, i això sol desfà la majoria de dubtes.
• Si els quatre no coincidiu, repetiu el punt. Discutir un punt de fa cinc minuts no el recupera ningú.

Preguntes freqüents

Segueix llegint