El que has de saber, en ordre
- 1. És la zona on el cop vibra menys
- 2. Sol ser a uns 13 cm de la punta
- 3. No hi ha un sol punt dolç
- 4. La forma no el mou tant com es diu
- 5. El pes i el balanç no el desplacen
- 6. L’amplada canvia d’una pala a una altra
El punt dolç és la zona de la pala on el cop arriba menys al canell.
Si hi toques la pilota, gairebé no notes l’impacte. Si la toques lluny, notes la sacsejada al braç.
Un equip de la Universitat Politècnica de València va colpejar 225 pales amb un robot.
Tots els punts dolços van sortir entre 118 i 147 mm de la punta, amb una mitjana de 134 mm (Sensors, 2023;
consultat el 23/10/2026).
Aquestes són les sis claus per entendre’l:
què és, on és, per què existeix, què hi pinten la forma i el balanç, i com colpejar-hi més sovint a la pista.
En curt
- És la zona on el cop vibra menys al canell.
- A les 225 pales de l’estudi era entre 118 i 147 mm de la punta.
- La forma, el pes i el balanç no van predir on era.
- El que sí canvia d’una pala a una altra és l’amplada d’aquesta zona.
- Per encertar-lo: peus primer i impacte davant del cos.
6 claus sobre el punt dolç de la pala de pàdel
1. És la zona on el cop vibra menys
No hi ha una sola definició de punt dolç.
Els autors de l’estudi de la UPV ho diuen clar: encara no hi ha consens sobre com definir-lo.
Ells el defineixen com el punt on el cop transmet menys vibració a la base del mànec, on hi ha el canell.
És el que notes quan colpeges: un impacte net o una sacsejada.
Per mesurar-ho, un robot va colpejar cada pala 90 vegades per la línia central, cada 2 mm, i va repetir la sèrie tres cops.
Un acceleròmetre a la base del mànec registrava la vibració de cada cop.
2. Sol ser a uns 13 cm de la punta
A les 225 pales de l’estudi, el punt dolç va sortir sempre entre 118 i 147 mm de la punta, mesurat per la línia central.
La mitjana: 134 mm.
Els autors el mesuren des de la punta i no des del mànec perquè els fabricants posen taps de plàstic de gruix diferent, fins i tot en un mateix model.
Fes la prova amb un regle: mesura 13 cm des de la punta, pel mig de la cara.
Aquí, de mitjana, és on l’estudi va trobar el punt dolç.
3. No hi ha un sol punt dolç
La física de les raquetes parla de més d’un punt dolç.
La pàgina de física del tennis de la Universitat de Sydney (consultada el 23/10/2026) n’explica dos:
el node de vibració i el centre de percussió.
Al node, el cop no fa vibrar el marc. Al centre de percussió, en teoria, el cop no empeny la mà.
I la mateixa pàgina avisa: el punt dolç no és on la pilota surt més ràpid.
Al pàdel passa una cosa semblant.
Els autors de l’estudi de la UPV ho van comprovar amb una barra de fusta i el seu mètode:
el punt que vibra menys no coincideix amb el centre de percussió.
4. La forma no el mou tant com es diu
Moltes guies de compra diuen que la pala rodona té el punt dolç al centre i més ampli, i que la de diamant el puja cap a la punta i el fa més petit.
L’estudi de la UPV ho va comprovar amb 93 pales rodones, de llàgrima i de diamant.
No va trobar cap relació clara entre la forma i la posició del punt dolç, ni tan sols amb les mitjanes de cada forma.
La conclusió dels autors és directa: associar la pala rodona a un punt dolç ample és incert.
Amb tants materials, foradats i ponts diferents, l’única manera de saber on és el punt dolç és mesurar-lo.
5. El pes i el balanç no el desplacen
El balanç és el punt on la pala s’aguanta en equilibri.
A l’estudi de la UPV, el punt dolç no es va moure amb el balanç (104 pales), ni amb el pes ni amb la inèrcia.
El balanç sí que canvia com es mou la pala.
Un altre estudi de la mateixa universitat (Sensors, 2022;
consultat el 23/10/2026) va mesurar 137 pales:
pesaven de 316 a 387 grams i el balanç anava de 246 a 283 mm des de la base del mànec.
Com més lluny del mànec és el balanç, més inèrcia té la pala i més costa girar-la.
Els jugadors ho noten: en una prova amb 50 usuaris, el 91 % va reconèixer la pala més manejable.
6. L’amplada canvia d’una pala a una altra
On sí que hi ha diferències és en l’amplada.
A l’estudi, algunes pales vibraven poc en una franja llarga:
en una, la vibració era semblant de 94 a 180 mm de la punta.
En d’altres, la zona era estreta.
Segons els autors, aquestes pales demanen tocar la pilota amb precisió.
A més, solen vibrar més en general, i demanen un braç més preparat.
L’estudi ho diu a la primera frase:
els fabricants no especifiquen amb precisió com vibra la pala ni on és el punt dolç.
Per què existeix el punt dolç
Quan la pilota toca la pala, el cop arriba a la mà de tres maneres.
La pàgina de física de la Universitat de Sydney ho explica amb raquetes de tennis:
el mànec retrocedeix, gira i vibra.
La vibració té punts quiets, els nodes. Els autors de l’estudi de la UPV ho expliquen així:
si el cop cau en un node, aquella vibració no es desperta;
si cau entre dos nodes, es desperta al màxim.
El punt dolç és la zona on la suma de tot plegat és més petita.
Una pala porta fibra de carboni, fibra de vidre, goma EVA i forats:
per això aquesta suma és difícil de calcular per endavant.
Segons els autors, l’única manera de saber-la és mesurar-la.
L’escola base: els primers passos en grup.
Rodona, llàgrima o diamant: què canvia i què no
La forma és el primer que mires d’una pala.
La taula resumeix el que va trobar l’estudi de la UPV i què vol dir quan colpeges.
Els autors recorden que la forma sol canviar el repartiment del pes:
s’espera que la de diamant tingui el balanç més alt, la de llàgrima intermedi i la rodona més baix.
Però el material, el cor de la pala i altres detalls també el canvien.
Si el que busques és quina pala comprar per començar, ho expliquem a com triar pala de pàdel si comences.
Aquí ens quedem en el punt dolç.
| Característica | Què va trobar l’estudi | Què vol dir a la pista |
|---|---|---|
| Forma (rodona, llàgrima, diamant) | Cap relació clara amb on és el punt dolç (93 pales) | No triïs la forma pensant només en el punt dolç |
| Balanç | Cap relació amb on és el punt dolç (104 pales) | Canvia com es mou la pala |
| Pes | Cap relació, ni amb les mitjanes (104 pales) | Tria un pes que puguis moure tota la classe |
| Inèrcia | Cap relació (104 pales) | Amb més inèrcia, més costa girar la pala |
| Amplada de la zona | Molt diferent d’una pala a una altra | Només es nota provant-la o mesurant-la |
Font: Blanes i altres, Sensors 2023 (Universitat Politècnica de València). Van mesurar per la línia central de la pala.
Classes particulars per treballar el teu cop.
Com colpejar amb el punt dolç més sovint
El punt dolç no es busca amb la pala: es busca amb els peus.
Si arribes ben col·locat, la pala arriba de cara a la pilota.
Aquests quatre passos són els que treballem a la volea i al drive, dos cops on es nota molt si toques la pilota al centre.
- Peus primer
Col·loca’t abans de moure la pala. Primer els peus, després la pala:
si estires el braç per arribar, colpeges amb la punta.
- Pala preparada
Porta la pala davant del cos des del principi, sobretot a la xarxa.
Un moviment curt és més fàcil de controlar.
- Impacte davant
Toca la pilota davant del cos, no al costat ni darrere.
- Mà sense estrènyer
Agafa la pala sense estrènyer. La força arriba a l’impacte, no abans, i el canell es queda ferm.
Grups de 4 a 6 alumnes.
Tres exercicis per trobar el punt dolç
No cal cap aparell. Amb una pilota i deu minuts pots aprendre a notar quan toques al centre.
- Bots a la pala. Fes botar la pilota amunt sobre la pala, a poc a poc. Intenta que pugi recta i sempre a la mateixa altura.
- Contra una paret. Colpeja suau contra una paret, de dreta i de revés, a un o dos metres. Fixa’t en el braç: al centre, gairebé no notes el cop.
- Volea-volea a poc a poc. Amb un company a la xarxa, passeu-vos la pilota sense que toqui a terra. Comença lent; quan n’encadenis deu al centre, accelera.
Punt dolç i braç: què se’n sap
Els autors de l’estudi de la UPV ho relacionen amb les lesions:
colpejar fora del punt dolç demana un esforç extra al braç.
Per això recomanen pales de punt dolç ample a qui comença.
Al tennis hi ha més dades. En un estudi amb 24 tennistes (Medicine & Science in Sports &
Exercise, 1992;
consultat el 23/10/2026), els cops descentrats van donar unes tres vegades més acceleració al canell i al colze que els centrats.
El mateix estudi va veure que els jugadors menys experts rebien més vibració al braç que els experts.
És tennis, no pàdel, però apunta en la mateixa direcció.
Si ja tens molèsties al colze o a l’espatlla, mira la guia de lesions de pàdel i consulta un professional sanitari.
El que diu el reglament de la superfície de cop
El reglament de la FIP (revisió d’aplicació 01.01.2026;
consultat el 23/10/2026) no parla del punt dolç. Sí que descriu la superfície amb què colpeges.
Tampoc no fixa cap forma:
la llargada del cap és variable, sempre que cap i puny no passin de 45,5 cm.
La resta de normes és a la guia del reglament de pàdel.
- Forats: sense límit de nombre, cilíndrics i de 9 a 13 mm de diàmetre a tota la zona central.
- Vora: als 4 cm més propers a la vora exterior, els forats poden tenir una altra forma, fins a 20 mm.
- Cares: iguals per les dues bandes, llises o rugoses.
- Cap: fins a 26 cm d’amplada i 38 mm de gruix.
- Antivibradors: permesos, si són raonables de mida i de col·locació.
Errors habituals amb el punt dolç
Aquests cinc errors fan que la pilota surti sense control o que ho pagui el braç.
- Colpejar amb la punta per no moure els peus. Hi arribes, però lluny del punt dolç. Primer els peus.
- Estrènyer el mànec abans del cop. El braç va rígid. La força arriba a l’impacte.
- Comprar pel «punt dolç gran» de la fitxa. Els fabricants no l’especifiquen amb precisió. Prova la pala.
- Pensar que la forma ho decideix tot. A l’estudi de 93 pales, la forma no va predir on era el punt dolç.
- Culpar la pala d’un cop descentrat. Si notes la sacsejada a cada cop, mira primer on toques la pilota.
Estirar el braç per arribar a la volea i tocar la pilota amb la punta de la pala.
Fer un pas cap a la pilota i colpejar-la davant del cos, amb un moviment curt.
Sobre nosaltres
Com l’Escola de Pàdel David Quintín t’ajuda a trobar el punt dolç
A les classes per a adults i a l’escola base treballem el gest perquè la pilota toqui pel mig de la pala:
peus, preparació i impacte davant del cos.
Treballem amb nens i adults en grups de 4 a 6 alumnes.
Abans d’assignar el grup, fem una sessió de valoració.
Veure classes per a adultsPreguntes freqüents
Què és el punt dolç d’una pala de pàdel?
On és el punt dolç de la pala?
La pala rodona té el punt dolç més gran?
El balanç canvia el punt dolç?
Com puc colpejar més vegades al punt dolç?
Colpejar fora del punt dolç pot fer mal al colze?
Segueix llegint
Entrena jugadors de totes les edats a l’Oller del Màs, de la iniciació a la competició federada.
Aquesta pàgina recull el que corregeix cada setmana a la pista.
Coneix David Quintín →
Valoració gratuïta · Sense compromís
EL PRIMER PAS, BEN FET
Vine a l’Escola de Pàdel David Quintín. Abans d’assignar el grup, fem una sessió de valoració.
Deixa’ns el nom i el telèfon i et truquem per trobar l’hora.